Codeship: Financing growth: Case study and Teaching note

A Work Project, presented as part of the requirements for the Award of a Masters Degree in Management from the NOVA – School of Business and Economics

A Study of role conflict, role ambiguity, locus of control, job satisfaction and participation in decision making among front-line vocational service workers for mentally retarded adults

This study was an investigation of individual and organizational factors, as perceived by front-line vocational service workers from Adult Rehabilitation Centres (ARC Industries) for mentally retarded adults. The specific variables which were measured included role conflict/role ambiguity (role factors), internal/external locus of control (individual differences), job satisfaction with work and supervision (job attitudes) and participation in deci~ion making (organizational factor). The exploration of these constructs was conducted by means of self-report questionnaires which were completed by sixty-nine out of a total of ninety front-line employees. The surveys were distributed in booklet form to nine distinct rehabilitation facilities from St. Catharines, West Lincoln, Greater Niagara, Port Colborne, WeIland, Fort Erie, Hamilton, Guelph and Brantford. The survey data was evaluated by the statisti.cal Package for the Social Sciences (SPSS) which used the Pearson Product Moment Correlation procedure and a compar~son of means test. A comparison of correlation coefficients test was also conducted. This statistical procedure was calculated mathematically. The results obtained from the statistical evaluation confirmed the prediction that self-reported measures of participation in decision making and satisfaction (work and supervision) would be negatively correlated with role conflict and role ambiguity. As well, the speculation that perceived satisfaction (work and supervision) would be positively correlated with participation in decision making was empirically supported. Internal and external locus of control did not contribute to a significant difference in r~sponses to role perceptions (conflict and ambiguity) , satisfaction (work and supervision) or the correlational relationship between participation in decision making and satisfaction (work and supervision). Overall, the findings from this study substantiated the importance of examining employee perceptions in the workplace and the interrelationships among individual and organizational variables. This research was considered a contribution to the general area of occupational stress and to the study of individuals in work organizations.

Comparison of the work of psychologists in rural and urban settings : implications for professional training

To compare the work practices and training needs of rural and urban psychologists, 774 surveys were sent to psychologists throughout Australia. The psychologists were selected from the Australian Psychological Society (APS) Directory of Psychologists, 1992- 1993. A total of 86 rural psychologists and 282 urban psychologists responded to the survey. The survey comprised of four sections with questions asking respondents their demographic and employment background, past and current training activities, work experience, and relations with community. Results showed that the decision to practice and remain in a rural area was influenced by psychologists’ childhood experience and professional training in a rural setting, A substantial proportion of rural psychologists (28%) had been working in rural practice for five years or less. These rural psychologists were identified as a group that had a demographic and training profile more similar to urban psychologists than their rural colleagues. The employment conditions and training background of rural and urban psychologists were similar, though rural psychologists were more likely to be working in private practice and have undertaken their studies in a rural setting. Rural and urban psychologists rated their undergraduate and postgraduate training in psychology as only somewhat adequate. Training in rural health and community issues received the lowest ratings from both groups of psychologists. The work practices of rural and urban psychologists were also similar. There were some differences in the demographic profile of the client groups seen by the two groups. Rural psychologists reported the type of relations with their communities that are conducive to rural practice. The main evidence of this was that rural psychologists were collaborating with the natural helpers of their communities, and expressed willingness to formally train natural helpers to assist in the provision of psychological services. There were several conclusions drawn from this study. The first conclusion was that rural psychologists with urban demographic and training backgrounds are a group that is likely to migrate from rural practice to urban practice, Secondly, training needs to be specialised for rural practice if there is to be an improvement in the number of psychologists practicing in rural settings. Thirdly, rural psychologists were conducting the type of relations with their communities that are important to the requirements of rural practice.

Valoración del practicum. Aportaciones de los/las estudiantes en relación al practicum de psicología de la Universidad de Girona (2006-2009)

El siguiente trabajo es una valoración de carácter cualitativo sobre el practicum de psicología realizada por los estudiantes que han acabado el practicum el último año de licenciatura. Trata de explorar los siguientes aspectos: objetivos del practicum, tipos de tareas realizadas, tutorías, valoración sobre la calidad de los centros, organización del practicum y seminario de ética. Se tendrán en cuenta 5 ámbitos que abarcan los Centros de practicum de psicología: intervención psicosocial en servicios especializados, clínica, organizaciones, educación y practicum de investigación

Valoració dels estudiants de l'aprenentatge basat en problemes (ABP): un estudi empíric

La comunicació té l’objectiu de reflexionar sobre els avantatges (possibilitats, punts forts) - inconvenients (limitacions) de l’aprenentatge basat en problemes (en endavant ABP) a partir de la presentació de dades d’un estudi que tenia el propòsit d’analitzar la valoració que feien estudiants de cinquè de psicologia desprès de participar en una sessió d’ABP. La literatura existent sobre el tema ressalta aspectes positius com l’augment de la motivació i l’opinió favorable dels estudiants o el foment de les competències professionals, com el treball en equip o la resolució de problemes. No obstant, també s’han assenyalat limitacions o aspectes negatius com el fet que l’ABP no prepara suficientment els estudiants en les proves tradicionals de medicina dels Estats Units o el fet que pot ser excessivament estressant per estudiants i professors ja que suposa més treball i dedicació. La comunicació examina un estudi realitzat a partir de respostes, quantitatives i qualitatives, de 67 estudiants de cinquè de psicologia que responien un qüestionari elaborat per l’ocasió després de participar en una sessió d’ABP. Es conclou que els estudiants perceben més avantatges que inconvenients, essent “l’ABP permet discutir amb els companys/es”, “a partir de casos pràctics”, “arribant a conclusions i a la posada en comú” els trets més valorats. No obstant, els estudiants ressalten el fet que l’ABP requereix més temps, més coneixements previs i la dificultat de treballar en grups nombrosos com aspectes negatius. La comunicació pretén reflexionar sobre els pros i contres de dita estratègia d’ensenyança i aprenentatge a través de la percepció dels propis estudiants. Es suggereix que és absurd comparar l’ABP amb metodologies tradicionals ja que pressuposen objectius, interessos i processos d’ensenyança-aprenentatge substancialment diferents. Si, però, que resulta més interessant posar a la llum i discutir la manera de com superar, en el cas que es pugui, les limitacions que presenta l’ABP com, per exemple, la dificultat de treballar amb grups nombrosos

Les Metodologies docents i la seva valoració per part dels estudiants universitaris

Se analizan las preferencias de los estudiantes respecto al uso de determinadas metodologías y el grado en el que éstas son percibidas como facilitadoras del aprendizaje. Los participantes son estudiantes de una asignatura optativa de segundo ciclo de Psicología de la Universitat de Girona durante el curso 2008-2009. Los resultados indican que los estudiantes valoran favorablemente todas las metodologías docentes utilizadas a lo largo del curso. No obstante, la clase expositiva es la preferida y la que consideran más útil de caras al aprendizaje, por encima de otras metodologías más activas como pueden ser les clases interactivas, el role-playing, el análisis de casos clínicos, las lecturas de documentos y el trabajo por proyectos. Asimismo se observa una estrecha relación entre las preferencias de los estudiantes por un método y la valoración de éste como herramienta útil para el aprendizaje, aunque esta última valoración supera a la preferencia del estudiante por el mismo, en todos los casos. Trabajar en pareja es claramente la opción preferida por la mayoría de los estudiantes, frente al trabajo individual o en grupos más numerosos. No existe relación entre esta opción y la valoración que realizan de las diferentes metodologías como facilitadoras del aprendizaje o su preferencia por alguna de ellas. Se discuten los resultados en el marco de la renovación metodológica que propone el Espacio Europeo de Educación Superior y se sugieren acciones futuras para incrementar la comprensión de las motivaciones de los estudiantes

Els Postgraus i màsters europeus

Conferència emmarcada dins el III Workshop Biblioteca UdG en l'apartat de valoració de la implementació dels Graus: el punt de vista docent, on es parla del canvi en els estudis de postgrau i màster en l'àmbit de la Psicologia de la Salut de cares al nou sistema d'aprenentatge centrat en l'assoliment de continguts, habilitats i competències per part de l'estudiant. També es parla del suport que proporciona la Biblioteca en aquest tipus d'ensenyament